TEATRE 3A

L'ESPERA de Remo Binosi

2011-12-11T11:52:00.000-08:00

+ info

LA TEMPESTAT

2011-12-04T07:25:00.000-08:00

De William Shakespeare
+ info

RAOUL

2011-11-21T10:00:00.000-08:00

+ INFORMACIÓ
VIDEO

Un frágil equilibri

2011-11-21T09:26:00.001-08:00

d'Edward Albee

direcció de Mario Gas

+ info

EL MISANTROP - MOLIÈRE

2011-05-31T11:45:00.000-07:00

Traducció: Sergi Belbel
Direcció: Georges Lavaudant
Amb Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Marta Marco, Lluís Soler.

+informació

DUES DONES QUE BALLEN

2011-03-17T12:35:00.000-07:00

Anna Lizaran i Alícia Perez, dues actrius de generacions diferents i trajectòria inqüestionable, ballen verbalment l'últim text de Benet i Jornet sobre la despossessió de la pròpia vida.

intèrprets Anna Lizaran / Alícia Pérez

escenografia Llorenç Corbella / vestuari María Araujo / il·luminació Xavier Albertí i Marc Lleixà / so Jordi Orriols

ajudant de direcció Xavier Martínez / alumna en pràctiques del Màster Oficial Interuniversitari en Estudis Escènics Ana Puchau / alumna en pràctiques d’escenografia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Jennifer Sotillo

construcció d’escenografia Taller d’escenografia Jordi Castells

i els equips del Teatre Lliure

coproducció Teatre Lliure i EL CANAL-Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona

Manel Fuentes entrevista les actrius Anna Lizaran i Alícia Pérez (8/3/11). Clica aquí
Roda de premsa.

UN MES AL CAMP

2011-03-06T13:05:00.000-08:00

Al Teatre Nacional de Catalunya.

Un mes al camp, clàssic del teatre rus del segle XIX, sorprèn encara avui dia per la seva modernitat. Autèntic precursor de Txèkhov, Ivan Turguénev va escriure aquesta peça quaranta anys abans de l’estrena de L’oncle Vània o Les tres germanes. Turguénev ja retrata a mitjan segle XIX la Rússia aristocràtica rural, un món entre opulent i decadent, en què una família conviu sota un mateix sostre amb criats i convidats. Els confins de la sang s’esborren, els límits de l’amistat es difuminen perillosament.

Natàlia, protagonista absoluta d’aquest drama que el mateix Turguénev qualificava de comèdia, viu dividida entre la fidelitat al seu marit, Arkadi, i l’atracció que sent pel jove professor del seu fill. Només un altre home la podrà treure d’aquesta falsa dicotomia. I sense voler, farà mal a la seva pupil·la, Vera.

Els protagonistes d’Un mes al camp són els avantpassats dels personatges de Txèkhov. Arkadi fa pensar en el vell professor Serebriàkov, Rakitin prefigura Vània, Vera ens fa pensar en els anhels adolescents d’Irina o Sònia. Ben bé com si uns i altres pertanyessin a una mateixa família.

Més informació

CELEBRACIÓ

2011-01-16T11:54:00.000-08:00

de HAROLD PINTER
Direcció: LLUÍS PASQUAL
Traducció: MARTÍ SALES
més informació

AGOST de TRACY LETTS

2010-12-05T15:03:00.000-08:00

Per abordar els conflictes, les tensions, les disfuncions i els fantasmes d’una família actual de l’Amèrica profunda, Letts fica en una coctelera i hi barreja sàviament els ingredients més diversos de la tradició dramàtica nord-americana i occidental: combina l’amargor espessa d’un Eugene O’Neill amb l’humor més efervescent de la comèdia popular anglosaxona, i a estones fins i tot és com si Eduardo De Filippo s’hagués reencarnat en un dramaturg nord-americà del segle XXI.
Llegir més

GATA SOBRE TEULADA DE ZINC CALENTA

2010-10-10T11:51:00.000-07:00

Un fresc sobre les relacions humanes, la mentida, la desintegració de la parella i el desmembrament d’una família. Un retrat dels problemes que tenim per afrontar i dir la veritat amb les persones que tenim més a prop. WHY IS SO HARD TO TALK ? diu Tenneessee Williams en boca d’un dels personatges.

més informació

AMERICAN BUFFALO

2010-01-31T12:23:00.000-08:00

de DAVID MAMET

direcció JULIO MANRIQUE

Don, el propietari d'una botiga d'objectes de segona mà, ven per error una moneda per menys del que val. Amb Bob i Teach idearà un pla per recuperar-la. La peça que va llançar Mamet a l'èxit internacional, servida pel guanyador del Premi Butaca 2008 a la Millor Direcció.

més informació

ROCH'N'ROLL

2010-01-04T15:16:00.000-08:00

de TOM STOPPARD
direcció ÀLEX RIGOLA

La història de l'ocàs i el desencant dels ideals de l'esquerra entre personatges que transcorren per Txecoslovàquia i Anglaterra des del final de la Primavera de Praga a la caiguda del mur de Berlín.
CLICA

EL BALL

2009-12-27T11:56:00.000-08:00

Irène Némirovsky

Versió de Sergi Belbel

CLICA

Un duel escènic de primer ordre entre una mare (Anna Lizaran) i una filla (Sol Picó i Xaro Campo, que alternaran funcions) que deixa al descobert les misèries d'una família de nous rics al París d'entreguerra.

Sergi Belbel reuneix, a El ball, el talent de les actrius Anna Lizaran i Francesca Piñón i les ballarines Sol Picó i Xaro Campo per dur a escena, combinant moviment i paraula, el text fi i incisiu de la prestigiosa novel·lista Irène Némirovsky.

Passats de la pobresa a l’opulència per un cop de sort amb la borsa, el senyor i la senyora Kampf decideixen organitzar un ball a la seva nova gran casa de París i convidar-hi tothom per mostrar la seva esplendor. Madame Kampf és una nova rica, superficial i materialista, que gaudeix denigrant i ridiculitzant les altres dones. Quan Madame Kampf anuncia el ball, la seva filla Antoinette, que acaba de fer catorze anys, somnia assistir-hi. Però Madame Kampf, sempre cruel amb ella, no té cap intenció de permetre-li d’anar a la festa. El ressentiment d’Antoinette cap a la seva mare serà tan gran que acabarà planejant una venjança personal. Sense cap mena de dubte, la vetllada, el ball, serà absolutament inoblidable per a Madame Kampf.

ALVIN AILEY AMERICAN DANCE THEATER

2009-07-17T04:31:00.000-07:00

SOGNO DI UNA NOTTE DI MEZZA ESTATE

2009-07-07T10:03:00.000-07:00

Aquesta versió de Sommi d'una nit d'estiu, una de les més belles i misterioses comèdies de William Shakespeare, arriba de la mà del gran mestre italià Luca Ronconi, acompanyat d'un grup de joves actrius i actors, ideals per representar les aventures amoroses d'Helena, Lisandre i Demetri. Una comèdia on la joia de viure, l'emoció de l'amor i l'aventura de la imaginació es troben a cada línia de text de cadascun dels personatges. I per aquesta raó, algú podria creure que tot el que veurem i escoltarem, finalment, no és res més que producte dels nostres somnis.

Direcció Luca Ronconi

PARADISO

2009-06-30T15:30:00.000-07:00

Gabriella Battistini (Costumes) , Romeo Castellucci (Scénographe) , Scott Gibbons (Musique) , Giacomo Strada (Collaboration artistique) Romeo Castellucci (Lumières et Costumes), Istvan Zimmermann et Giovanna Amoroso (Sculptures en scène)

Avec : Dario Boldrini, Diego Donna, Michelangelo Miccolis, Irene Turri

La Divina Commedia
Si La Divine Comédie est un texte qui accompagne Romeo Castellucci depuis son adolescence, il n’en propose pas une “adaptation” littérale. Son travail est inspiré par ce texte, comme il l’écrit dans ses notes de travail : “Lire, relire, dilater, marteler et étudier à fond La Divine Comédie pour pouvoir l’oublier. L’absorber à travers l’épiderme. La laisser sécher sur moi comme une chemise mouillée”. Mais il vise surtout à “devenir” Dante : “Dans ce sens, être Dante. Adopter son comportement comme au début d’un voyage vers l’inconnu.” La Divine Comédie est un poème sacré du poète florentin Dante Alighieri (1265-1321), comprenant trois parties, Inferno (L’Enfer), Purgatorio (Le Purgatoire) et Paradiso (Le Paradis), composées chacune de trente-trois chants, auxquels il faut ajouter un chant d’introduction. L’ensemble représente une somme de cent chants et de près de 15000 vers, écrite entre 1307 et 1319, quand, au soir de sa vie, Dante achève son oeuvre, à la fois soulagé et mélancolique. La composition de La Divine Comédie est contemporaine à l’installation de la papauté à Avignon et donc à la construction du premier Palais des papes. Pour la culture occidentale, La Divine Comédie est davantage qu’un monument littéraire, c’est une référence. Même pour ceux qui ne l’ont jamais lu, ce texte fait sens et s’apparente à un pays mythique, dont on visite les enfers en redoutant ses peines, dont on parcourt le paradis en espérant ses joies. Nombre d’écrivains et d’artistes ont été fascinés par ce texte, ses images, ses visions, ses hallucinations, l’étendue de ses registres (amoureux, mystique, savant, allégorique, politique, poétique…), et beaucoup ont voulu le traduire pour mieux assimiler ses trésors (Dumas, Stendhal, Baudelaire, Nerval, Lautréamont, pour ne citer qu’eux). Romeo Castellucci, quant à lui, cherche à “précipiter La Divine Comédie sur la terre d’une scène de théâtre”. Il offre au spectateur, en trois étapes et trois lieux du Festival, une traversée, l’expérience d’une Divine Comédie.

Sur la terre de l’Église des Célestins, entre ses vieux murs, Romeo Castellucci a installé son paradis. Le spectateur qui parcourt librement cet espace entre dans sa propre intimité, processus façonné par une contemplation muette, par une lumière qui d’aveuglante se fait obscure, par de multiples reflets, des sons omniprésents. C’est un monde paradoxal, sans incarnation : dans Inferno, l’homme était exclu des élus, ici il est exclu du monde, condamné à errer dans un univers sans corps, sans visage, sans matière, un lieu de pure lumière et de sonorités sans limites, tout entier dévoué à la seule gloire du Dieu créateur. “Pour moi, c’est le chant le plus épouvantable, précise d’ailleurs Castellucci à propos du Paradis de Dante, une forme d’exclusion renversée, et non pas un accueil en forme de bienvenue!” Tout est centré sur le chant de gloire divin, si bien que les corps des spectateurs semblent se dissoudre dans la lumière, les sons, les reflets, comme s’ils perdaient leur substance dans une clarté si intense qu’elle absorbe tout, qu’il était désormais impossible à chacun de distinguer les perspectives du lieu, les proportions des choses, la consistance des objets. Toute psychologie et toute subjectivité semblent remises en cause. C’est là, dans ce parcours dans l’église des Célestins, qu’est proposée une interrogation à chaque spectateur : quelle est sa place, politique, sociale, face aux dysfonctionnements de l’existence ?

Antoine de Baecque

PURGATORIO

2009-06-30T15:08:00.000-07:00

de Romeo Castellucci, trilogia inspirada lliurement en la Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Direcció, escenografia, il·luminació i vestuari: Romeo Castellucci

Música original: Scott Gibbons

Coreografia: Cindy Van Acker i Romeo Castellucci

Col·laboració en l'escenografia: Giacomo Strada

Escultures, mecanismes i pròtesis: Istvan Zimmermann i Giovanna Amoroso

Imatges del cel: Zarpruder filmakersgroup

Intèrprets: La Prima Stella, Irena Radmanovic, La Seconda Stella, Pier Paolo Zimmermann, La Terza Stella, Sergio Scarlatella, La Terza Stella II, Juri Roverato, La Seconda Stella II, Davide Savorani

Si a la Divina Comèdia el viatge pel més enllà el fem acompanyats del poeta romà Virgili, al Grec'09 és el mateix director italià Romeo Castellucci qui ens guia per aquest món desconegut per als vius, amb tal lucidesa que sembla que ell mateix l'hagi visitat abans. Castellucci, però, no confirma res. Tan sols reconeix haver deixat assecar el llibre de Dante Alighieri sobre seu, «com si es tractes d'una camisa mullada».
La proposta escènica d'aquesta trilogia de la Divina Comèdia és moderna, plàstica, amb intenció clara d'afectar els sentits del públic, ja que, com afirma el director italià, «tot allò que pugui arribar al cor de l'espectador forma part de l'escriptura dramàtica». Així, amb aquesta nova versió, la mort perpètua de l'Infern guanya en complexitat, la condemna del Purgatori ens recorda les rutines de la vida real i el territori del Paradís esdevé un espai de trobada amb un mateix, una instal•lació de trànsit, una finestra dirigida a l'inabastable.
Una trilogia en tres espais i dies diferents per marcar a foc lent la pell d'aquest Grec'09. Tot un viatge d'allò més singular, format per una col·lecció d'imatges paradisíaques i monstruoses, oníriques i més reals del que podem imaginar, que ens demostren el talent electritzant de Castellucci, un director total considerat, ja per tots dins el teatre europeu, com una de les seves grans estrelles.

INFERNO

2009-06-30T15:07:00.000-07:00

Inferno

de Romeo Castellucci, trilogia inspirada lliurement en la Divina Comèdia de Dante Alighieri

Si a la Divina Comèdia el viatge pel més enllà el fem acompanyats del poeta romà Virgili, al Grec'09 és el mateix director italià Romeo Castellucci qui ens guia per aquest món desconegut per als vius, amb tal lucidesa que sembla que ell mateix l'hagi visitat abans. Castellucci, però, no confirma res. Tan sols reconeix haver deixat assecar el llibre de Dante Alighieri sobre seu, «com si es tractes d'una camisa mullada».
La proposta escènica d'aquesta trilogia de la Divina Comèdia és moderna, plàstica, amb intenció clara d'afectar els sentits del públic, ja que, com afirma el director italià, «tot allò que pugui arribar al cor de l'espectador forma part de l'escriptura dramàtica». Així, amb aquesta nova versió, la mort perpètua de l'Infern guanya en complexitat, la condemna del Purgatori ens recorda les rutines de la vida real i el territori del Paradís esdevé un espai de trobada amb un mateix, una instal•lació de trànsit, una finestra dirigida a l'inabastable.
Una trilogia en tres espais i dies diferents per marcar a foc lent la pell d'aquest Grec'09. Tot un viatge d'allò més singular, format per una col·lecció d'imatges paradisíaques i monstruoses, oníriques i més reals del que podem imaginar, que ens demostren el talent electritzant de Castellucci, un director total considerat, ja per tots dins el teatre europeu, com una de les seves grans estrelles.

Direcció, escenografia, il·luminació i vestuari: Romeo Castellucci
Música original: Scott Gibbons
Coreografia: Cindy Van Acker i Romeo Castellucci
Col·laboració en l'escenografia: Giacomo Strada
Escultures, mecanismes i pròtesis: Istvan Zimmermann i Giovanna Amoroso
La gent: Alessandro Cafiso, Maria Luisa Cantarelli, Elia Corbara, Silvia Costa, Sara Dal Corso, Manola Maiani, Luca Nava, Gianni Plazzi, Stefano Questorio i Silvano Voltolina i tots els figurants que de ciutat en ciutat s'afegeixen a «la gent».
Ajudant de coreografia: Tamara Bacci

L'INSPECTOR

2009-02-08T03:50:00.000-08:00

de Nikolai Gógol
versió lliure de Jordi Galceran

CANCUN

2008-12-08T12:04:00.000-08:00

SUTRA

2008-07-19T07:25:00.000-07:00

VÍDEO

Amant de les arts marcials, Sidi Larbi Cherkaoui s'ha proposat desvelar l'espiritualitat que hi ha darrere del kung-fu. Després de conviure amb els monjos del temple de Shaolin a Dengfeng, Cherkaoui ha pogut recuperar el context i revelar la filosofia que va fer néixer l'art mil.lenari del kungfu. L'escultor Antony Gormley ha delimitat l'espai on els monjos evolucionen i el compositor Szymon Brzóska ha creat peces musicals basades en l'ambient que es respira al temple i els seus voltants.

FOTOS

LA TORRE DE LA DÉFENSE

2008-01-13T12:49:00.000-08:00

de COPI
direcció MARCIAL DI FONZO BO

Vídeo

Una parella homosexual i els seus veïns celebren la nit de cap d'any entre atacs de nervis, grans amors i insults devastadors.

traducció del francès Guillem-Jordi Graells / adaptació Marcial Di Fonzo Bo / escenografia Vincent Saulier // il·luminació Maryse Gautier / vestuari Berta Riera / so Teddy Degouys / vídeo Bruno Geslin

intèrprets
Chantal Aimée Daphnée / Ruben Ametllé Micheline / Joan Carreras Luc / Tony Corvillo Ahmed / Julio Manrique Jean / Andrew Tarbet John

J'ARRIVE (dansa)

2007-09-03T11:52:00.000-07:00

EL MÈTODE GRONHOLM

2007-09-03T11:46:00.000-07:00

TEATRE 3A

L'ESPERA de Remo Binosi

LA TEMPESTAT

RAOUL

Un frágil equilibri

EL MISANTROP - MOLIÈRE

DUES DONES QUE BALLEN

UN MES AL CAMP

CELEBRACIÓ

AGOST de TRACY LETTS

GATA SOBRE TEULADA DE ZINC CALENTA

AMERICAN BUFFALO

ROCH'N'ROLL

EL BALL

Irène Némirovsky

Versió de Sergi Belbel

ALVIN AILEY AMERICAN DANCE THEATER

SOGNO DI UNA NOTTE DI MEZZA ESTATE

PARADISO

PURGATORIO

INFERNO

Inferno

L'INSPECTOR

CANCUN

SUTRA

LA TORRE DE LA DÉFENSE

J'ARRIVE (dansa)

EL MÈTODE GRONHOLM

LA CABRA o QUI ÉS LA SYLVIA?

UN MATRIMONI DE BOSTON

ADREÇA DESCONEGUDA

DISSABTE, DIUMENGE, DILLUNS

MÒBIL

TEATRE SENSE ANIMALS

GENOVA 01

NITS

42 nd. STREET

MAMA I WANT TO SING

ANNIE GET YOUR GUN

MAMMA MIA

SWEENEY TODD

RENT

THE WILL ROGERS FOLLIES

MARY POPPINS

SUNDAY IN THE PARK WITH GEORGE

GREASE

TOMMY

TAP DOGS

SHE LOVES ME

CRAZY FOR YOU

LES MISERABLES

CATS

FIVE GUYS NAMED MOE

BUDDY

COPACABANA

STARLIGHT EXPRESS

MISS SAIGON

FORBIDDEN PLANET