diumenge, 29 de setembre del 2024

ÀNIMA

 Teatre Nacional de Catalunya  TNC

Ànima és un crit a la llibertat creativa i individual de les dones en forma de musical.

La indústria de les pel·lícules d’animació dels grans estudis nord-americans de finals dels anys trenta és l’entorn i el punt de partida que serveix per explicar una història de superació i lluita de les dones per poder demostrar que mereixien ocupar un lloc que, fins aleshores, havia estat reservat només per als homes.

Una partitura i un llibret excel·lents en mans d’un equip ple de talent per a la creació d’aquest nou musical de gran format, en català, que obrirà la temporada del TNC a la Sala Gran.

Fitxa artística

Autoria
Blanca Bardagil, Oriol Burés, Víctor G. Casademunt, Marc Gómez
Música
Adrià Barbosa i Abel Garriga
Dramatúrgia
Blanca Bardagil, Oriol Burés, Víctor G. Casademunt
Direcció escènica
Gara Roda
Amb
Alexandre Ars, Oriol Burés, Bernat Cot, Víctor G. Casademunt, Marc Gómez, Paula Malia, Bernat Mestre, Berta Peñalver, Diana Roig, Joana Roselló, Pol Roselló Weisz, Aina Sánchez, Clara Solé, Lucía Torres, Annabel Totusaus, Toni Viñals







dimecres, 10 de juliol del 2024

SACRE (una vetllada en tres parts)


Gran Teatre del Liceu

Més de cent anys després de l’estrena, el 1913, al Théâtre des Champs-Elysées de París, a càrrec dels Ballets Russos de Diàghilev, La consagració de la primavera d’Ígor Stravinsky ja és considerada com una de les obres clau de la història de la música.

El Teatre Mariinsky de Sant Petersburg va convidar Sasha Waltz a ocupar aquesta extraordinària partitura, tan simbòlica en la història de la dansa. Una composició arcaica, carregada de tensió i que es caracteritza per un accentuat ritme i multiplicitat de textures i motius musicals obstinats. Les seves dissonàncies han fet de l’obra una de les peces musicals més famoses de l’avantguarda moderna i més representatives del segle XX.










 








dissabte, 15 de juny del 2024

NON SOLUM (Teatre Poliorama)


Comença una comèdia existencial. Un home arriba obrint una porta que algú ha deixat oberta i sembla que tot va bé fins que la sospitosa presència d’un segon personatge trenca la intimitat inicial. No passa gaire temps fins que un tercer home apareix per descobrir que tots tres son iguals. Desesperadament, aquest home multiplicat es transforma en molts altres per respondre una pregunta: Què està passant aquí? I mentre nosaltres riem, algun d’ells no entén res i vol marxar. Un altre canta una cançó.

Un altre ens explica la seva por de tornar-se boig mentre la resta s’enfada en adonar-se que, en realitat, tots són un mateix. Viatgen junts camí del paradís on sembla que ser igual i diferent és el mateix i on totes les preguntes poden tenir resposta. En el seu trajecte els acompanya algun bolero, una caixa de fusta i unes ulleres de plàstic que semblen de mentida. El seu destí és dubtar relativament de tot en absolut. Què passa? Que no em creuen?