Anna Lizaran i Alícia Perez, dues actrius de generacions diferents i trajectòria inqüestionable, ballen verbalment l'últim text de Benet i Jornet sobre la despossessió de la pròpia vida.
intèrprets Anna Lizaran / Alícia Pérez
escenografia Llorenç Corbella / vestuari María Araujo / il·luminació Xavier Albertí i Marc Lleixà / so Jordi Orriols
ajudant de direcció Xavier Martínez / alumna en pràctiques del Màster Oficial Interuniversitari en Estudis Escènics Ana Puchau / alumna en pràctiques d’escenografia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Jennifer Sotillo
construcció d’escenografia Taller d’escenografia Jordi Castells
i els equips del Teatre Lliure
coproducció Teatre Lliure i EL CANAL-Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona
Manel Fuentes entrevista les actrius Anna Lizaran i Alícia Pérez (8/3/11). Clica aquí
Roda de premsa.
dijous, 17 de març del 2011
diumenge, 6 de març del 2011
UN MES AL CAMP
Al Teatre Nacional de Catalunya.
Un mes al camp, clàssic del teatre rus del segle XIX, sorprèn encara avui dia per la seva modernitat. Autèntic precursor de Txèkhov, Ivan Turguénev va escriure aquesta peça quaranta anys abans de l’estrena de L’oncle Vània o Les tres germanes. Turguénev ja retrata a mitjan segle XIX la Rússia aristocràtica rural, un món entre opulent i decadent, en què una família conviu sota un mateix sostre amb criats i convidats. Els confins de la sang s’esborren, els límits de l’amistat es difuminen perillosament.
Natàlia, protagonista absoluta d’aquest drama que el mateix Turguénev qualificava de comèdia, viu dividida entre la fidelitat al seu marit, Arkadi, i l’atracció que sent pel jove professor del seu fill. Només un altre home la podrà treure d’aquesta falsa dicotomia. I sense voler, farà mal a la seva pupil·la, Vera.
Els protagonistes d’Un mes al camp són els avantpassats dels personatges de Txèkhov. Arkadi fa pensar en el vell professor Serebriàkov, Rakitin prefigura Vània, Vera ens fa pensar en els anhels adolescents d’Irina o Sònia. Ben bé com si uns i altres pertanyessin a una mateixa família.
Més informació
Un mes al camp, clàssic del teatre rus del segle XIX, sorprèn encara avui dia per la seva modernitat. Autèntic precursor de Txèkhov, Ivan Turguénev va escriure aquesta peça quaranta anys abans de l’estrena de L’oncle Vània o Les tres germanes. Turguénev ja retrata a mitjan segle XIX la Rússia aristocràtica rural, un món entre opulent i decadent, en què una família conviu sota un mateix sostre amb criats i convidats. Els confins de la sang s’esborren, els límits de l’amistat es difuminen perillosament.
Natàlia, protagonista absoluta d’aquest drama que el mateix Turguénev qualificava de comèdia, viu dividida entre la fidelitat al seu marit, Arkadi, i l’atracció que sent pel jove professor del seu fill. Només un altre home la podrà treure d’aquesta falsa dicotomia. I sense voler, farà mal a la seva pupil·la, Vera.
Els protagonistes d’Un mes al camp són els avantpassats dels personatges de Txèkhov. Arkadi fa pensar en el vell professor Serebriàkov, Rakitin prefigura Vània, Vera ens fa pensar en els anhels adolescents d’Irina o Sònia. Ben bé com si uns i altres pertanyessin a una mateixa família.
Més informació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)